Este viernes participamos junto con otras clases del centro y con otros centros educativos en la jornada contra la violencia de género organizada por el ayuntamiento de L'Eliana
 |
| Mural en la entrada del IES L'Eliana |
El grupo participa por partida doble. Por un lado, participando en la construcción de un grafitti y por otro, leyendo este manifiesto que hemos preparado:
TOTS CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Em vingut ací per parlar-vos d’un tema que ens afecta a tots molt més del que creguem. I ho farem parlant-vos de Maria.
Maria va conèixer Martí a la sortida del institut, començaren a eixir junts i es veien a tothora, era la típica parella enamorada i apassionada, sempre pensant l’un en l’altre, però molt prompte van començar les primeres senyals. Martí començà a controlar tot el que feia d’una forma molt subtil, al principi “no m’agrada eixa falda”, “per què no canvies el teu estil?” “hi ha vegades que vas molt curta i portes massa maquillatge” “però....no t’has adonat de com et miren?” “no m’agrada gens el xic eixe amic teu, et mira amb uns ulls.....”
Maria no va donar-li molta importància als comentaris “em vol, es preocupa per mi” “jo el vull i he de fer-li cas” els deia als seus amics.
Rosa i Joan, els seus millors amics, estaven preocupats. A Maria li agradava passar temps amb els seus amics, li agradava com era però es sentia un poc “tancada”amb aquesta relació. “Parla amb ell” li van dir. “Si et vol, segur que ho enten” “si no dius res, li dones la raó”
Rosa i Joan, davant la situació, van deixar Maria allunyar-se de les seues vides sense dir res més......i van callar.
Al temps, s’enteraren que Maria no aniria a la Universitat perquè Martí no volia que deixara el seu poble sense ell.
Rosa i Joan si es van anar, cadascun va seguir el seu camí.
Rosa es va trobar amb Joan uns Nadals i, parlant parlant, arribaren a Maria.
Joan li va explicar que van coincidir feia uns mesos. Maria deixà finalment a Martí després d’anys de submissió, pèrdua de l'auto-estima i agressions.
“I com la vas trobar?” li pregunta Rosa. “Bé, molt bé”, va dir Joan. “Després de molt d’esforç ara Maria ha tornat a ser ella mateixa, ningú ha de dir-li el que ha de fer i pren les seues pròpies decisions. Ha tornat a ser persona, a tornat a construir la seua vida”
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La història “d’aquesta” Maria va acabar bé. No sempre és així.
Dones, homes, recordeu: qualsevol relació es basa en l’amor i la confiança, el respecte i l’admiració, mai en la por.
Ningú no és superior a l’altre. La submissió no és amor.
Dona, home, recorda: ningú ha d’apropiar-se de ningú. Les persones hem de ser lliures. El contrari a soles apaga les teues ganes de viure.
Dones, homes: no calleu davant de la violència de gènere, no callem, no hem de callar
Gràcies
 |
| http://www.leliana.es/eliana-temes/serveis-socials/violencia-de-genere/ |
